Miguel Amaya. Groyer García, Pilar del Orbe, Izamar Pineda i Pol Sierra
He triat aquesta pregunta perque
anant pel carrer vaig escoltar a un noi que deia: "corre, corre! Que se te
escapa el bús y no llegas a tu destino!". Més tard vaig escoltar a una
persona major que deia:" No corras hijo, si vas con calma llegarás mejor a
tu destino".
Aquesta va ser la raó per la qual
vaig triar aquesta pregunta. Aquesta mateixa pregunta l'he fet a varies
persones i les respostes més destacades han sigut:
"Si corro més, avans seré
enginyer". "Si no corro, potser sigui més fàcil arribar a ser
periodista".
La idea de la fotografia descriu
una parella, que feia molt de temps que no es veia, i el noi va anar corrent
fins la noia, però, perquè corrent? Què a cas no arribaria? Es va deixar anar
pel seus impulsos i volia arribar lo avans posible.
Això mateix passa a la vida, vols
correr? O prefereixes anar poc a poc?
He escollit aquesta fotografia per a comentar perquè m'ha cridat l'atenció la pregunta filosòfica.
ResponEliminaEl nostre destí està predeterminat, poden dir alguns... però, sigui quin sigui aquest, arribarà. En algun moment o en un altre de la nostra vida.
Jo crec que això depèn de l'actitud d'una persona: si mostra afany cap al seu objectiu, potser arribarà abans que una que no mostri interés, o potser una que tingui una actitud escèptica davant de l'objectiu.
En aquesta foto podem observar que la parella està corrent cap al seu objectiu: abraçar-se. És un objectiu que els farà feliç i per això tenen la necessitat de córrer i d'arribar abans, perquè és un acte de felicitat per a aquests. Això ho podem aplicar a qualsevol detall a la vida real. Quan es necessita alguna cosa, ja sigui vital o per capritx, no és millor arribar d'hora per aconseguir-lo abans?
A través d'aquesta foto he pogut comprovar que sí.
SILVIA AMAYA FERNANDEZ, 2Y