Aquesta pregunta m'ha cridat molt l'atenció, em sembla molt interessant. I a raó és perquè, de vegades volem demostrar al món que som feliços quan en relitat no ho som, potser moltes vegades aparentem el que no som pel simple fet que els demá vegin algú que no som, o perquè simplement no volem que les persones no tinguin pena pel simple fet de no ser "feliços" i preferim no comentar res i guardar tot per a nosaltres. Quan som feliços de veritat, aquesta felicitat es transmet fàcilment als altres, però quan la nostra felicitat és forçada simplement o ho fem per aparentar es nota en la nostra mirada, oa la nostra manera de ser i també aquesta tristesa es pot transmetre. No és el mateix ser, que aparentar i molts de nosaltres aparentem ser o tenir felicitat, quan en realitat sabem que per dins tot és rotundament contrari.
Aquesta pregunta m'ha cridat molt l'atenció, em sembla molt interessant. I a raó és perquè, de vegades volem demostrar al món que som feliços quan en relitat no ho som, potser moltes vegades aparentem el que no som pel simple fet que els demá vegin algú que no som, o perquè simplement no volem que les persones no tinguin pena pel simple fet de no ser "feliços" i preferim no comentar res i guardar tot per a nosaltres. Quan som feliços de veritat, aquesta felicitat es transmet fàcilment als altres, però quan la nostra felicitat és forçada simplement o ho fem per aparentar es nota en la nostra mirada, oa la nostra manera de ser i també aquesta tristesa es pot transmetre. No és el mateix ser, que aparentar i molts de nosaltres aparentem ser o tenir felicitat, quan en realitat sabem que per dins tot és rotundament contrari.
ResponElimina