diumenge, 6 de novembre de 2016

15. Som allò que volem ser o allò que volen que siguem?


Dunia Chellou, Lana Sushko, Aitor Campillo, César Méndez.




Aquesta fotografia tracta de visibilitzar la forma en que la societat condiciona la nostra manera de ser, posant en dubte si som realment lliures(i per què).
L'escena principal és el conflicte moral que es reprodueix amb el personatge que porta el barret. El seu abillament formal indica que està integrada en la societat, però recela d'aquesta(se li cau la màniga)en busca del personatge que porta la capa.
La obertura de la postura i la capa representen la llibertat i la capacitat creativa i intel·lectual, que estaria relacionat amb un cert misticisme a través de l'explosió de color. A l'altre costat, veiem a 'un il·lustre' convencionalisme que tracta d'atrapar-la amb força i tenacitat.
La parella de germans que passegen de la mà, representen un procés de culturització que els hi faria perdre la màgia de la innocència i dels somnis. O bé, la visió que té la petita del seu germà.
Finalment la gent, els senyals de trànsit, i la bifurcació del carrer metaforitzen la important decisió de quin camí prendre en la complexa excursió de la vida, i els molts factors(externs) que actuen sobre ella.
Enmig del carrer es veu escrit: ''I'M DOING NOTHING''.

-Aquesta pregunta és molt recurrent quan un viu amb altres persones i és subjecte d'unes modes i estigmes. En especial entre els adolescents que han d'enfocar la seva vida, les crítiques que qüestionen la seva i la de la comunitat, i aquelles persones que sofreixen crisis existencials i s'adonen del que realment els hi envolta. 

1 comentari:

  1. Aquesta pregunta m'ha agradat molt l’ interpretació de la foto de com la persona intenta obligar a l'altra, en aquest cas a ser com ell. Et fa pensar molt perquè és veritat que a vegades ens deixem influenciar d'altres persones i aparentem una cosa que no som, només per agradar altres persones, ho fem per por o per rebuig o pel que diran altres persones. Seguim modes, música o activitats que realment no ens agraden i ens sentim obligats a seguir només per encaixar o per sentir-nos part del grup. A vegades creem un personatge capaç de fer allò que els altres volen que siguem i ens oblidem de com som realment.
    Marisol Hernandez 1Y

    ResponElimina